Objeto

Rodalies torna a fallar…

Un nou incident de Renfe afecta a la línia C-4 nord de rodalies que va de Barcelona a Manresa. L’averia ha estat provocada pel sistema elèctric i ha causat retards de 15 minuts, aproximadament, entre les estacions de Sant Vicenç de Castellet i Manresa, al final del tram d’aquesta línia.

Segons informen fonts d’Europa press, les averies han començat a afectar als usuaris des de les 7:00h del matí, i ha provocat que només es trobés en servei un dels dos sentits de la marxa, i això ha portat, de nou, als retards dels trens, que han emprés la circulació normal a partir de les 10:30h del matí, després de que els operaris de Renfe solucionéssin el problema.

El portaveu d’Adif, empresa ferroviària, afirma que els problemes que la línia ha tingut han estat provocats pel sistema d’electricitat de la zona, i que els operaris de la companyia Renfe, juntament amb els de la red ferroviària, han estat treballan en tot moment per tal de poder arreglar el més aviat possible els problemes, i que els operaris poguéssin reempendre la marxa de seguida.

 

Després de molts dies sense cap incident a la línia c-4 de rodalies entre Barcelona i Manresa, durant tot el matí els usuaris han tornat a presentar les seves queixes i a demostrar la seva insatisfacció amb la companyia pels diversos problemes i retards que provoca.

El cas d’avui ha estat un dels molts incidents ens els que veiem que renfe i el govern no es posen d’acord. El mes passat, no obstant, Maria Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol, va sortir en comparaixença en roda de premsa, per explicar que el govern havia arribat a un acord per tal de poder tirar endavant el pla de rodalies, en el que s’estipula que es donaran 4.000 millons d’euros per a invertir fins el 2015. Televisió de Catalunya, va agafar les imatges, i ens ho expliquen en el vídeo que hi ha a continuació.

Per més informació, es pot contactar amb les següent pàgines web:

http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/1118300/03/09/Una-averia-electrica-causa-retrasos-de-15-minutos-en-la-linea-Barcelona-Manresa.html

http://www.adn.es/local/lleida/20090324/NWS-0792-Manresa-trabajos-solventa-despues-averia.html

http://www.tv3.cat/videos/1041219/Llum-verda-al-pla-de-Rodalies-de-Renfe

ARIAS RESERVADA

Albert Arias és el propietari del blog que he escollit per tal de poder treballar en ell i poder entrevistar-l’ho. És un periodista format a la Universitat Blanquerna de Barcelona, i que treballa al diari digital El Mundo Deportivo.
Anteriorment, va començar la seva carrera professional al mateix diari, dedican-se al futbol regional, i al crear-se el món del periodisme digital, i per tant la web de MD.es, ell va passa a ser el subdirector de la secció, encarregant-se de mantenir actualitzada, juntament amb els altres components del grup, la pàgina i informant als lectors sobre les notícies esportives que anaven surgint al moment.
Ell explica, com una cosa habitual en els periodistes digitals, que un blog els permets estar a la xarxa, per opinar sobre els temes d’actualitat, i en el seu cas, l’actualitat esportiva, que segueix pel fet que, com ja he comentat anteriorment, està treballant a un dels diaris digitals esportius més importants d’Espanya.

1.Va decidir crear el blog per temes de feina o per motius personals?

El vaig crear per temps de feina. Quan Mundo Deportiva va tirar endavant la plataforma de blogs, es va posar a sobre de la taula la possibilitat. Després de pensar-ho m’hi vaig decidir amb un blog-mix que no es centra en un únic tema esportiu i va donant tombs per tot una mica.

2.Els posts estan molt lligats amb temes que tracta cada dia al seu lloc de treball, o són totalment aliens?

Els post tracto que tinguin una relació amb l’actualitat tot i que al no fer-se de forma periòdica tinc clar que la noticia ja s’ha donat fa temps i que és més una reflexió a posteriori amb el meu punt de vista.

3.Creu que els posts tenen aire objectiu, o pretén que tinguin opinió personal?

Tinc clar que els posts són la meva opinió personal. Si la gent es vol informar ja té milers de webs per fer-ho. Al igual que blocs, jo només tracto de donar el meu punt de vista en alguns temes, respectant els punts de vista de tothom però donant el meu parer.

4.A l’hora de posar els links, tarda molt a seleccionar la pàgina correcta?

La veritat és que no poso tots els links que voldria. Si que, últimament, he buscat lligar coses que ja s’han publicat al propi blog de cara a guanyar credibilitat i reafirmar (i reafirmar-me) que la meva opinió no surt del no res. No em costa però posar links ja que treballo amb això i ho tinc bastant per la mà.

5.Com li va surgir la idea del nom del blog?

El nom? Vaig buscar un lligam amb el meu cognom (Arias) i jugant amb la fonètica vaig pensar que Arias Reservada sonava com un espai propi i identificatiu.

6.Podria destacar altres blogs de la mateixa temàtica que el seu que li agradi consultar?

Del tema esportiu hi ha molts que estan bé però depen de la disciplina que t’agradi. A mi especialment m’agrada Bar Deportes perque troba coses curioses i a més quan tracta un tema el seu punt de vist és molt interessant.

7.En un futur, pretén continuar amb el mateix blog, formar-ne un de paral·lel, o cambiar-lo? Si ho fes, de quin tema li agradaria fer-lo, seguiria amb la temàtica esportiva?

A nivell professional no tinc gaire clar el que donarà de si el bloc. Realment, suposo que pel volum de feina, sempre estic insatisfet del contingut i m’agradaria fer una passa més enllà per això els posts no els faig tant sovint com voldria. Suposo que ha d’evolucionar però no en veig ni un en paral·lel ni un de temàtica diferent.

Es poden conciderar els blogs com a periodisme ciutadà?

Cada vegada més persones creuen que els mitjans de comunicció tradicionals acabaran sent substituits per Internet. Cada dia més gent llegiex el diari on-line, o escolta la ràdio mentres treballa amb el seu ordinador, o senzillament, per la feina, mira la TV a la carta per la red.

Els blogs poden ser un mitjà més de comunicació; un mitjà en el qual cada persona pot escriure allò que creu sobre un tema concret, i que, a més a més, pots trobar la informació d’interés que els diaris et diran el següent dia. Però, és fiable la informació que els blogs et proporcionen? Moltes vegades pots pensar que com està escrit en un blog potser no és certa. Però perquè no creureu?

Si realment mires els blogs de periodistes que formen part, també, dels mitjans de comunicació tradicionals, tot allò que escriguin en el seu blog personal, crec jo, que serà d’interés i s’haurà de tenir en compte com a una informció més.

Serà doncs, en aquests blogs, on neixi el periodisme ciutadà. El periodisme d’interés ciutadà; el periodisme que el ciutadà posarà a l’abast a la resta de ciutadans.

És important tenir en compte aquest tipus de blogs; la informació arriba més ràpid, més directe, i tu tries qina és la informació i els blogs informatius que més t’interessen.

Futbol: una vida dins la vida

Molta gent pensa que, passar-se gairabé dues hores davant la tele mirant a 22 jugadors que corren darrera una pilota, és la tonteria més gran per perdre el temps lliure. Jo, en canvi, crec que és una forma de disfrutar d’un esport, que és cert que no practiques en aquell moment, però veus a 22 persones, tocant una pilota amb els peus i fent coses que putser mai t’haguessis imaginat poder veure.

Totes les meves amigues estan aficionades a la moda, i ocupen el seu temps lliure en veure una pel·lícula al cinema, o simplement passen l’estona passejant pel carrer mirant botigues per veure què és el que es poden comprar. I sí, a mi també m’agrada seure al sofà o en uan butaca del cinema i mirar pel·lícules, m’agrada molt, o passar-me una tarda de compres i passajant pel carrer. Però, no és el mateix que seure en una cadira d’un camp de futbol, o al sofà de casa, a mirar un partit de futbol.

És un sentiment que pot semblar una tonteria, però que no canviaria per res del món. Poder disfrutar del joc d’aquells individus em permet deixar per uns moments, la feina, l’estress, els problemes de la vida real…i sentrar-me, només, en el què estan fent ells 22. Poder disfrutar de la sensació quan el teu equip marca un gol, o poder posar-te nerviosa quan veus que va primer a la classificació o que pots arribar a la final de la competició més important del futbol…totes aquestes coses omplen a aquelles persones les quals segueixen aquet esport.

Podria passar-me hores parlan del futbol i del que m’arriba a agradar, i podria explicar mil anècdotes personals sobre el tema, però crec que putser no seria capaç d’expressar el què sento a la perfecció. Simplement crec, que és un esport i una distracció perfecte per poder impartir el temps lliure i poder disfrutar, sol o amb companyia.

La Primera Guerra Mundial amb imatges

Qui ho diria que a tercer de carrera ens portarien d’excursió? Doncs sí sí…el dimecres passat vam anar al Museu d’història de Catalunya. I realment, va ser una sortida molt interessant. He de ser sincera, i dir que a primera vista la idea d’anar a un museu no va ser el què més il·lusió em va fer (no sóc molt amant d’aquests tipus de maneres d’emplenar el meu temps lliure…). Però, és cert que, al arribar allà i començar la visita, la cosa va ser molt diferent del què m’esperava.

Un conjunt d’imatges ens van captivar i ens van fer endinssar a una història, on, la guerra, les morts i la tortura, n’eren les protagonistes. És captivador poder saber que, el lloc on estas vivint, on passes les hores i les mil històries de la teva vida, anys enrere estava habitada per soldats, reclusos, esclaus, líders, vencedors, perdedors…

Cal dir, que tot aconteixement té els seus implicats bons i els seus dolents, i que cada un d’ells expliquen els fets, tirant la corda cap el seu costat. Les imatges que vam poder observar, ens van demostrar clarament les dues posicions durant la guerra: els que, des d’un bon principi, es veien com els vencedors, i tenien més poder, i els que, a primera vista eren més dèvils. Però no només es podia veure la diferència en els dos costats, sinó que dins un mateix bàndol, hi havia vencedors i vençuts. Algunes de les imatges eren d’una espessa mentalitat guerrillera, que promovia la riquesa dels més rics, i enfonsava la pobresa dels més pobres, que eren enviats als camps de combat i posteriorment, si en sortien en vida, a les trinxeres. Aquí va ser on la guerra va continuar, deixant enrere el camp de batalla. Molts soldats van sortir ferits greus o lleus, i molts d’altres es van quedar, amb tot el seu honor, al camp de batalla o a les trinxeres, abatuts per les diverses infeccions que anaven sorgint.

No obstant, com he esmentat abans, aquesta guerra la patien els pobres de la població, els que no estaven dotats de cap riquesa física. Però els que sí que en tenien, eren els privilegiats. Donaven una imatge al seu poble de grans persones que cuidaven els seus soldats, que els donaven recolzament, i que fins i tot compartien la vida quotidiana. Vertaderament, era tot fet de la propaganda (forma de guanyar-se la confiança del poble mitjançant mentides i falçatats).

Al arribar a la última fotografia de l’exposició, la bombolla es va explotar i vam tornar a la nostra realitat. Ja no hi havia guerra, ni morts, ni fam…però si que tenia, encara, la pell de gallina de pensar en tot allò que havia pogut viure mitjançant imatges, i que putser, els meus avantpassats van viure en primera persona.

Sí! Al final l’excursió va ser del més interessant!

Periodisme digitalitzat

Qui diria que aquest bloc tornaria a reviure després de tant de temps?…

Sí, vaig dir que l’aniria actualitzant de tant en tant amb temes del meu interés, però com sempre, hi ha alguna cosa més important o entretinguda a fer que escriure unes paraules, per poques que siguin, sobre un tema que no saps ben bé quin és.

Doncs bé, ara resulta que em donen la oportunitat de tornar a engegar aquest bloc (amb el permís de la meva companya Judith) per una nova assignatura, i espero que acabi sent tant satisfectori com quan el vem començar.

Com millor que començar de nou, que parlant sobre algunes fonts d’informació a la red, és a dir, pàgines que ens informen sobre temes periodístiques, només, a través de la xarxa. Precisament ara, estic en plenes pràctiques de la meva carrera universitària, i les estic cursant a la web del Mundo Deportivo. Aquesta pàgines, com moltes d’altres, està relacionada amb un diari de premsa escrita convencional. Aquest mitjà de comunicació ha hagut d’obrir-se al món d’internet per poder arribar al màxim de persones possibles, i poder posicionar-se dins de les estadístiques del sector.

No obstant, com tot en aquesta època d’avenços tecnològics, ha començat a aparèixer i a posar-se en marxa l’anomenat periodisme digital. Aquesta nova denominació i branca del món de la informació i comunicació, ens permet trobar portals a internet que ens ofereixen tota la actualitat de manera gratuïta i a la carta. Ara per ara, ja podem disposar de moltes pàgines d’aquest tipus al nostre abast, però en els seus inicis la oferta d’aquests portals era molt limitada. La característica més important, és que la informació és clara, concisa, veraç i optimista.

Algunes de les pàgines de periodisme digital que podem trobar a la red, podrien ser: DiarioLibre, Periodismo Digital o Clarín.

¿Qué miras?

El martes, los alumnos de segundo de  comunicación audiovisual recibimos la última conferencia de la asignatura, que realizó Cristina Cullell profesora de la UIC. Nos habló de la televisión en el móvil y la televisión por IP, temas muy conocidos por ella puesto que está realizando su tesis doctoral sobre la televisión digital.

La digitalización está cambiando el mundo de la televisión, pronto presenciaremos el apagón analógico, a partir de ese instante la televisión será digital.

Las nuevas tecnologias hacen que los medios convencionales evolucionen, por este motivo la televisión también se está adaptando a las nuevas plataformas, es el caso de las telecomunicaciones, ahora los móbiles no sólo se utilizan para llamar o enviar mensajes sino que también podemos escuchar música o incluso ver la televisión.

En estos momentos no hay mucha gente que vea la televisión por el móvil pero cada vez más se están creando contenidos específicos para este medio, contenidos que se adaptan a una pantalla más pequeña, la duración es más corta…

Judith. 

Twitter

Es una red social o microblogging que permite a los usuarios de la red comunicarse de forma rápida.

Esta comunicacion se realiza con mensajes cortos, de no más de 140 caracteres y contestando a la pregunta » what are you doing?». Las actualizaciones son enviadas inmediatamente cosa que facilita la comunicacion entre las personas.

El periódico El País es el primer medio español en crear su twitter, gracias a ello los lectores pueden recibir de una forma rápida y cómoda los titulares de elpais.com en su móvil, messenger o en twitter.

Judith.

I perquè?

Pregunta d’una alumne al professor: Toni, perquè ets de l’espanyol?

Us heu parat a pensar mai perquè fem el què fem?

Després de les reflexions a classe amb el professor sobre perquè som de l’equip de futbol que som (que en part és relatiu), m’he parat a pensar perquè estic estudiant Comunicació Audiovisual.

La vritat és que per la pregunta no tinc uan resposta exacte. Disfruto fent això i em sento a gust. Però, també puc dir, que amb l’ajuda d’assignatures com la de Nous Formats Digitals, encara em sentu més orgullosa d’haver triat aquest camí.

No és que ja conegués els conceptes tractats a classe, però són temes molt interessants relacionats amb el món de la carrera, i és molt positiu tractar-los en una assignatura.

La creació d’aquest bloc ha estat una eina molt útil per tots nosaltres, i per el professor a la hora de fer el nostre seguiment. Per això, m’agradaria poder continuar escrivint de tant en tant en ell; no ho faré amb tres o quatre actualitzacions a la setmana, però si que de tant en tant aniré deixant un granet més de sorra en ell.

Els temes a lo millor no seran molt com els que hem tractat, ja que, com he dit, no en sóc molt experta. Seran més temes del meu interés.

I perquè no, Lara, sobre el barça 🙂

un peto per tots!!!

,,mireia