La Primera Guerra Mundial amb imatges
Qui ho diria que a tercer de carrera ens portarien d’excursió? Doncs sí sí…el dimecres passat vam anar al Museu d’història de Catalunya. I realment, va ser una sortida molt interessant. He de ser sincera, i dir que a primera vista la idea d’anar a un museu no va ser el què més il·lusió em va fer (no sóc molt amant d’aquests tipus de maneres d’emplenar el meu temps lliure…). Però, és cert que, al arribar allà i començar la visita, la cosa va ser molt diferent del què m’esperava.
Un conjunt d’imatges ens van captivar i ens van fer endinssar a una història, on, la guerra, les morts i la tortura, n’eren les protagonistes. És captivador poder saber que, el lloc on estas vivint, on passes les hores i les mil històries de la teva vida, anys enrere estava habitada per soldats, reclusos, esclaus, líders, vencedors, perdedors…
Cal dir, que tot aconteixement té els seus implicats bons i els seus dolents, i que cada un d’ells expliquen els fets, tirant la corda cap el seu costat. Les imatges que vam poder observar, ens van demostrar clarament les dues posicions durant la guerra: els que, des d’un bon principi, es veien com els vencedors, i tenien més poder, i els que, a primera vista eren més dèvils. Però no només es podia veure la diferència en els dos costats, sinó que dins un mateix bàndol, hi havia vencedors i vençuts. Algunes de les imatges eren d’una espessa mentalitat guerrillera, que promovia la riquesa dels més rics, i enfonsava la pobresa dels més pobres, que eren enviats als camps de combat i posteriorment, si en sortien en vida, a les trinxeres. Aquí va ser on la guerra va continuar, deixant enrere el camp de batalla. Molts soldats van sortir ferits greus o lleus, i molts d’altres es van quedar, amb tot el seu honor, al camp de batalla o a les trinxeres, abatuts per les diverses infeccions que anaven sorgint.
No obstant, com he esmentat abans, aquesta guerra la patien els pobres de la població, els que no estaven dotats de cap riquesa física. Però els que sí que en tenien, eren els privilegiats. Donaven una imatge al seu poble de grans persones que cuidaven els seus soldats, que els donaven recolzament, i que fins i tot compartien la vida quotidiana. Vertaderament, era tot fet de la propaganda (forma de guanyar-se la confiança del poble mitjançant mentides i falçatats).
Al arribar a la última fotografia de l’exposició, la bombolla es va explotar i vam tornar a la nostra realitat. Ja no hi havia guerra, ni morts, ni fam…però si que tenia, encara, la pell de gallina de pensar en tot allò que havia pogut viure mitjançant imatges, i que putser, els meus avantpassats van viure en primera persona.
Sí! Al final l’excursió va ser del més interessant!
Sorpreses on-line 